Pedro és un home normal, sensible, intel·ligent, rutinari i una mica avorrit, però deixa de ser-ho una nit de carnaval per celebrar el seu 10é aniversari de casament amb Rosa, la seua dona; per això decidixen disfressar-se de Lauren Bacall i Humphrey Bogart. I per què d'aquests dos grans del cel·luloide i no de qualsevol home o qualsevol dona?

El somni de la ficció, del cel·luloide? La fantasia contra una realitat aclaparadora? La incapacitat d'assumir la seua pròpia identitat? La necessitat d'acceptar, dins d'un món reduït, el seu veritable jo... porten a Pedro a la creació d'un instant de joc o de representació en què llança fora de si mateix el crit desesperat de la seua autèntica necessitat. Serà la Rosa, la seua dona, la que complete el joc. Rosa, enamorada i sense sentir-se desitjada, haurà de decidir si escolta la seua raó o, al contrari, es deixa portar pel que va passant en el moment.